CAROLINA
Música: La Banda Sonora
Influències
Angoixa, incertesa, persecució, incomoditat; DISTORSIÓ.
Tocs exòtics, psicodèlics, inquietants...
Primeres maquetes
Procés creatiu
"Westo" va ser la maqueta que em va donar l'energia necessària com per atrevir-me a intentar crear la banda sonora del curtmetratge.
Igual que els somnis, si no prens nota d'aquelles idees que el teu cervell et proporciona gratuïtament al llarg del dia, s'esvaeixen i no en tornes a saber res més d'elles.
Des de l'agost fins ara, he estat enregistrant gairebé cadascun d'aquests riffs, melodies o sons aleatoris gravant-me amb el mòbil.
Partitures
Vaig decidir transcriure les meves idees a paper, a partitura i tabulatura per guitarra per tal que no m'oblidés mai i perquè qualsevol pugui interpretar-la. Tot i això, només ho vaig fer amb les melodies més rellevants i engorroses de retenir a la ment
Peces PRE-DEFINITIVES
Un cop havent recopilat més de 14 maquetes, vaig decidir que havia arribat l'hora de provar a gravar-ho definitivament.
Per les peces amb guitarra elèctrica, vaig fer servir la meva tarja de so Behringer U.Phoria UM2, un parell de cables jack, un pedal d' overdrive i, òbviament la meva Squier Bullet Stratocaster Hss.
ELÈCTRIC
I per les peces amb guitarra espanyola i ukelele vaig utilitzar un parell de cables Canon-Canon i els micròfons Aesis AKG que em va deixar un amic.
ACÚSTIC
Alguns dels materials de gravació
Per l'edició d'àudio vaig utilitzar el programa o DAW anomenat FL Studio. A les diferents pistes vaig anar ensamblant els clips necessaris i, depèn del track, afegint instruments o samples adicionals.
Els clips que vaig gravar amb guitarra elèctrica vaig haver d'equalitzar-los i afegir-los un sample de baix elèctric per així reforçar els greus de la guitarra, ja que se m'escoltaven una mica massa baixos. Aquest procediment va ser molt costós, ja que havia de fer coincidir cada nota del baix amb la resta del clip de guitarra i altres percussions que vaig provar d’incloure.
En canvi, els tracks amb guitarra espanyola i ukelele no van donar tanta feina; només havia d'equalitzar una mica i la resta ja s'escoltava prou decent.
Encara que la majoria de samples addicionals que vaig afegir a postproducció no han estat produïts per mi, sí que vaig gravar-ne uns quants amb els micròfons que em van prestar. Per exemple, amb un gerro que vaig fer a classe de ceràmica vaig aconseguir gravar un bombo amb un toc més exòtic; amb una mica de soja en un pot vaig crear una atmosfera bastant interessant pels clips anomenats "Harmònic" i "Petjades". A més a més també vaig gravar altres sons com el picament d'unes baquetes marcant el tempo pel track "Nomun".
Peces DEFINITIVES
D'una miqueta de distorsió i una sonoritat aleatòria imitant l'estètica característica de l'oest neix el tema principal de la banda sonora: "Westo".
Una peça inquietant; una tragèdia està a punt de succeir. "Ascendente" intenta alterar l'estat d'atenció de l'oient, com bé el seu nom indica, amb una melodia ascendent.
La sonoritat del track "Incordia" tant, però tan dissonant intenta fer-te sentir completament incòmode; intenta molestar-te, intenta fer-te fora.
Amb un ritme més lent, més alleujat, més "Alivio", definitivament, després de la tempesta arriba la calma.
Dreta, esquerra, dreta, esquerra... Jugant amb l'estèreo, "Persecución" intenta crear una atmosfera angoixant, que funcioni adequadament en una escena precisament de persecució.
"CC" és un track que fa referència sobretot al perfil psicològic del personatge de Carolina, a casa seva, el seu entorn, la gent qui estima...
"Out of context Old Bossa"... Encara que és la peça pitjor produïda, li tinc una certa estima, ja que encara no entenc per què vaig decidir que intentar fer una Bossa Nova a ordinador i guitarra era bona idea i a més quan la resta de la soundtrack no té res a veure...
La peça 嵐の前の静けさ (Abans de la tempesta ve la calma) la vaig construir a través de la unió de dos clips: el clip dels acords per una banda, i per l'altra, una melodia improvisada que, sorprenentment funcionava. Per què no incloure una base una mica més reggae a la soundtrack?
Una melodia misteriosa però una mica més càlida, ens recorda a casa, però també ens situa en algun tipus de món irreal: "Harmònic".
Tant "Signe d'Exclamació" com "Nomun" segueixen la mateixa estructura més o menys. Són tracks repetitius, però que creen una atmosfera de suspens i intenten fer-te sentir intranquil·la o intranquil.
"Plaza" és un track gravat només amb ukulele i a sobre amb un ritme una mica "flamenquillo". Funciona molt bé en escenes de pura acció.
"Petjades" consta d'una progressió d'acords que personalment m'agrada molt i que jo relacionava amb el sentiment de nostàlgia, però que finalment al curtmetratge l'hem introduït com una peça que provoca desesperació.
"Valsfeig" és un intent de vals improvisat que actua com a antítesi de la peça num 8 (Abans de la tempesta e la calma) Podríem dir-ne que aquesta última és la cara B del disc.