CAROLINA
El Guió Literari
El procés creatiu
El curtmetratge de Carolina no va sortir així com així, va ser un derivat de diferents idees. Recordo que la primera escena la tenia gravada a la ment i que sempre m’havia fet il·lusió un final sanguinari en un cinema. La idea que fos una prostituta em va sorgir mentre em dutxava, però al principi es deia Julieta, com el nom fals que adopta. Les primeres idees eren molt diferents de la del guió final, aquí es poden veure tots els esbossos de la primera pluja d’idees. Una petita curiositat és que, en un principi vaig escriure una subtrama en la qual una monja del convent del cura es feia passar de monjo i s’enamorava d’un home que anava a confessar-se, aquesta deixaria el convent per perseguir-ho i Alejandro oferiria el lloc a la Carolina.
Un cop la història estava estructurada al meu cap, vaig fer un petit índex de cada escena y els seus actes.
.jpg)
.jpg)
Vaig començar a escriure, no vaig parar fins que vaig arribar a l’escena de la violació que em va resultar una escena molt difícil d’escriure per la càrrega dramàtica que té i pel difícil que se’m feia descriure tal atrocitat. Un cop acabat vaig enviar el Primer Esborrany a les meves companyes. Els hi va agradar molt i em vaig posar a corregir errades, detallar diàlegs, etc.
Un cop corregit totes les errades, diàlegs, etc i afegir escenes o treure’n d’altres va sortir el Segon Esborrany, el que per mi era el definit. Vaig posar-hi títol i com em resultava difícil posar un que no fos el nom de la protagonista perquè vaig donar-li el nom de CAROLINA, nom que va sortir de la cançó homònima del cantant Harry Styles. Vaig enviar el guió a la meva professora de castellà del moment, Ana María Sánchez, i em va dir que li agradava molt, que era molt original, que tenia una cosa especial a l’hora d’escriure i que no ho deixes mai.
Malauradament, al curtmetratge no va poder sortir tot el del guió, bé per problemes de producció, o bé per decisions artístiques d’últim moment.
L'estructura del guió
El guió té una estructura convencional com qualsevol guió cinematogràfic d’una pel·lícula mainstream. Es divideix en tres actes, cada acte és originat per un punt de gir diferent fins a arribar al seu clímax. Vaig inspirar-me l’estructura de la pel·lícula Fargo i en la famosa estructura de ‘la bola de neu’ en la qual una problemàtica inicial desenvolupa en un final molt violent i dramàtic.
En aquesta representació gràfica que he fet podem veure l’estructura amb molt més deteniment.
Per començar, veiem que, té un principi i un final, la història està dividida per tres actes, com ja he dit abans, aquests tres actes són originats per diferents punts de gir. Abans del desenvolupament de la història tenim una petita escena d’un malson de la protagonista que ens ajuda al fet que entenguem el rerefons de la protagonista.
En el primer acte podem veure la línia de continuïtat estable, no hi ha res de diferent en la vida de la Carolina, fins que arriba el detonant de la història, el que farà que tot el guió es desenvolupi, el que trenca la normalitat de la protagonista. El detonant en aquest cas és l’Armando i en el moment de la conversa en el cotxe la línia de la història comença a pujar molt bruscament fins a arribar al primer punt de gir de la història, la violació de la nostra protagonista.
A partir d’aquest primer punt de gir entrem en el segon acte, com podem observar, la línia puja progressivament durant tot l’acte, passant pel punt mig que seria l’entrada a casa de l’Armando que perpetuen la Carolina i l’Alfredo. La línia segueix creixent i amb ella la tensió fins a arribar al segon punt de gir, que serà el suposat assassinat de l’antagonista i la preocupació de què fer amb el cadàver.
I a partir d’aquest segon punt de gir entrem en el tercer acte i se’ns introdueix un personatge nou i crucial, el cura Alejandro, la línia segueix creixent passant per un petit plotwist en el que es descobreix que l’antagonista està viu. Arribarem al clímax de la història quan entrem en el cinema però sobretot en l’última conversa de la protagonista i l’antagonista.
Finalment s’entra a la part del declive, el principi d’aquest és, ara si, l’assassinat de l’antagonista. La tensió decreix totalment en l’última escena fins a arribar al final.
Es pot observar l’efecte clar de la bola de neu, comença amb la vida normal de la protagonista i acaba amb una massacre absoluta de tots els personatges (exceptuant la Carolina) en una sala de cinema.