Edició de vídeo: El muntatge

El procés creatiu

En acabar l'últim dia de rodatge vam anar a casa meva per escollir els clips de vídeo que més ens agradaven de cada escena, un cop escollits vam fer una llista i l’endemà vaig fer unes carpetes amb el nom de cada escena i dins cada clip de vídeo, per així facilitar l’organització a l’hora del muntatge.

Un cop fet tot això vaig entrar al programa d’edició. Aquest és el programa DaVinci, concretament la versió gratuïta Resolve, és el programa més utilitzat professionalment, juntament amb Adobe Premiere. Amb aquest programa s’han editat projecte com: Midsommar (Ari Aster, A24), The Lighthouse/El Faro (Robert Eggers, A24) o Love & Monsters (Michael Matthews, Paramount Pictures Studios).

Vaig començar a fer el muntatge del filme, que consisteix a enganxar totes les escenes en l'ordre que pertoca.

Després entrem en l’etapa de les tisores, l’edició. Vaig retallar de cada clip els segons que sobraven de cada clip del curtmetratge i també enllaçar afegint transicions per cada pla o cada escena. És molt important aquest procés perquè si no el fas molt bé pots espatllar la coherència visual, els plans entre si no tenen relació fins que no els ajuntes i li dones el seu propi llenguatge.

El següent apartat que havia de tractar era el del color, ja que la imatge estava en cru. Vaig fer servir un lut (una espècie de filtre que em vaig descarregar) però no va servir de molt, ja que després vaig haver d’ajustar tots els paràmetres manualment, vaig escollir una paleta de color saturats en la que predomina els colors groc, blau i verd. En la part del somni vaig donar una atmosfera de color taronja per distingir-ho de la realitat.

Un cop feta la part visual, s’ha de fer la part de l’àudio, que és una part molt important, ja que es tracta d’una peça audiovisual. La qualitat del micròfon que teníem era prou bona, però va sorgir un problema, l’àudio estava en estèreo, però només s’escoltava pel costat esquerre de l’auricular. Per solucionar aquest problema vaig anar a l’apartat Fairlight del programa (l’apartat especial per àudio i música) i vaig anar clip per clip seleccionant l’apartat d’àudio estèreo i vaig seleccionar en el dos auriculars l’opció canal 1 integrado i, així, vaig aconseguir que s’escoltés igual per les dues bandes.

Seguidament d’haver fet això vaig equalitzar tots els àudios perquè s’esoltessin tot més o menys igual, ja que en el rodatge podríem estar més lluny dels actors o alguns intèrprets parlaven més forts que d’altre.

Ja gairebé acabo! Falta quelcom molt important, la música que ha fet la Irene. Abans de posar tota la música em vaig escoltar tots els tracks diferents vegades i vaig pensar on podrien anar cada un. Els vaig anar afegint i equalitzant, per les converses la música molt baixeta, per transicions els efectes de guitarra i pels moments feixucs com l’escena de Vuelta a casa vaig afegir reverb i delay al clip d’àudio i al track.

Per finalitzar vaig posar el títol CAROLINA i tots els crèdits i agraïments a les persones que ens van ajudar a dur a terme aquest complicat projecte.

Ja acabat el curtmetratge queda renderitzar-lo tot i pujar-ho a YouTube. El vaig exportar a qualitat 1080p (en cada polzada hi ha 1080 píxels) perquè no em deixava a 2k (2000 píxels per polzada, major qualitat), ja que l’ordinador se sobresaturava. El vaig posar a 24fps (fotogrames per segon), ja que és l'estàndard del cinema i el que el nostre ull està acostumat.

Ho vaig penjar al nostre canal de YouTube amb el títol de Carolina (Cortometraje) juntament amb el tràiler del curt.

Primers muntatges

Òbviament no tot surt a la primera, hi va haver vàries versions del muntatge i jo anava compartint-ho amb el meu grup i amb dos espectadors o ‘testers’ perquè entre tots poguéssim recollir les errades que podria haver comès amb el muntatge. Els nostres ‘testers’ van veure totes les versions fins a l’última i un cop vist el curtmetratge definitiu els hi vam demanar una petita opinió de tot el procés.

Tester 1: Raúl Benegas Torrado →

Transcripció d'àudio: “Después del visionado del tráiler te quedas con las ganas de saber que pasará y de qué irá la historia de Carolina. Y al ver el corto entero y haber visto el proceso, decir que, me parece una historia muy interesante y con unos personajes muy interesantes y bastante bien descritos mediante la forma en la que actúan. Además al ver el cortometraje entero puedes saber quien es el personaje de Carolina y eso está muy bien. Me gustan mucho, algunos planos en concreto y el corto es de bastante calidad, la música le añade tensión. Creo que 20 minutos para un corto está muy bien, se hace muy entretenido y la verdad es que está bastante bien ejecutado y dirigido, según mi criterio claro. Me parece una historia muy interesante y un muy buen corto para ser amateur. Si tuviera que darle una puntuación del 1 al 10 le daría, seguramente, una puntuación entre el 8 y el 10, porque todo y que hay cosas a perfilar, tenemos que tener en cuenta el contexto en el que nos encontramos, ya que no hay una gran productora detrás. Así que le daría un 10 para ser un corto amateur, pero si lo comparamos, que las comparaciones son odiosas, a otros cortos y películas, no está al mismo nivel, ya que no tenéis la misma infraestructura detrás. En conclusión, creo que está muy bien y a mí me ha gustado mucho”.